Del prestigi i importancia que el Trofeu de s'Agricultura havía alcançat entre l'afició futbolística illenca, n'es un clar exemple la polèmica que va aixecar la proclamació del Reial Mallorca com a guanyador de la tretzena edició, cel.lebrada els dies 15,16 i 17 d,agost de 1985.
El torneig es va disputar pel sistema triangular, amb la participació del Poblense, Mallorca i Manacor. El Mallorca militava a la Segona Divisió A, mentre que Poblense i Manacor ho feien a Segona B.
Aquella temporada, el Poblense afrontava un repte força complicat, ja que per mantenir la categoría de Segona B, havía de quedar classificat dins els set primers del seu grup a final de temporada, el mateix cas que el Manacor. La Federeació Espanyola de Futbol, havía aprovat en assemblea, unificar en un sol grup estatal la Segona Divisió B per la propera temporada. Es a dir, que tots els equips que quedassin classificats entre la vuitena i la vintena possicio, baixaven a Tercera Divisio.
Pel Poblese, que amb bastantes dificultats havía aconseguit la permanencia les tres temporades anteriors, l'objectiu era teoricament molt difícil. Però fou possible en la que sería la millor temporada a la categoria de bronze del futbol espanyol.
Per afrontar aquella difícil temporada, la directiva blaugrana, que presidía Pep Alorda, va confiar la direcció tècnica de l'equip a Evaristo Carrió, procedent del Levante i am sobrada experiència en altres equips de superior categoria, com el Ceuta o l'Elx. Amb Evaristo Carrió arribaren nous fitxatges, incorporant-se jugadors de gran valua, con Andrés, Miguel, Duró ò Txomín, que aportaren qualitat i experiència a un equip que fou prou competitiu per assolir l'objectiu, que no era altra que aquella permanència amb gust d'ascens.
Per la seva banda, el Mallorca preparava el seu retorn a Primera Divisió, i ho aconseguí de la ma de Llorenç Serra Ferrer, que havía substituit a la banqueta a Benito Joanet, ja avançada la temporada.
Pel Manacor, era la seva segona temporada de militància a Segon B, i al final no pogué salvar aquell difícil escull que suposava consevar la categoría a causa de l'esmentada reestructuració, ja que va quedar classificat a la setzena posició, baixant a Tercera Divisió.
El Trofeu de s'Agricultura, significaríia, doncs, per poblers i mallorquinistes, l'inici d'una temoporada amb final exitós.
Els resultats dels partits, foren:
Poblense, 2 Manacor, 1
Mallorca, 1 Manacor, 0
Poblense, 0 Mallorca, 0
|
|
Empatats a punts, Poblense y Mallorca, el guanyador es va decidir pel coeficient golejador, proclamant-se campió el Mallorca pel fet de no haver encaixat cap gol. Una decissió que no va agradar ni convencer als aficionats del Poblense, que es manifestaren amb xiulets i crits de protesta, ja que consideraven que aquell empat es tenía que haver desfet amb el llancaments des de el punt de penal.
Les opinions entorn d'aquella polèmica, per part dels entrenadors, foren bastant coherents. Així, Evaristo Carrió manifesta que, el Poblense ha estat el gunayador moral del torneig , mentre que Benito Joanet va dir que tots sabíem que en cas d'empat, el Mallorca era el gunyador. Pep Alorda, president del Poblense, va reconeixer que, segons les bases del torneig, el Mallorca es el gunayador.
Com era costum, es repartiren altres trofeus. El de millor jugador el se va adjudicar Javier, del Poblense. El de màxim golejador, Magdaleno del Mallorca. El de porter menys golejat, els porters mallorquinistes Villalvilla i Pascual. I el de millor arbitre, Doménech Riera.
En el marc d'aquell torneig, el Poblense va distingir als poblers, Joan Cladera, Miquel Crespi, Pere Gost i Llorenç Serra Ferrer, pels seus èxits com entrenadors en front dels seus respectius equips: La Real, Son Sardina, Sóller i Mallorca Atlètic. Altres distincions foren pels futbolistes, Miquel Mesquida i Gabriel Aguiló, que el Poblense havía traspasat al Saragossa i per Tomás Gibert, traspasat al Mallorca. També es va entregar una placa a Martí Payeras Franch, pels seus desinteresats seveis vers el club.
Els futbolistes que protagonitzaren aquella polèmica final, foren:
Poblense.- Molondro (Bennàsar), Pons, Duró, Javier, Sahuquillo, Davó, Mateo, Txomín, (Oviedo), Miguel, Soria (Andrés), Obrador, (Cantallops).
Mallorca.- Pascual, Chano, Izquierdo, Luis García, Salas, Bernal, (Toro), Higuera, (Magdaleno), Tomás, (Garcia Jiménez), Tolo Ferrer, Orejuela i Hassan.
Manacor.- Moltó, Mesquida, Matías, Patiño, Galletero, Sebastián, Emilio, Company, C. Riera, Xisco, Torreblanca, M. Angel, Loren i Llull.
En l'aspecte econòmic, Poblense i Mallorca, que es repartiren els beneficis a parts iguals, s'emborsaren al voltant de les noucentes mil pesetas cada un, mentre que el Manacor en cobrà quatrecentes mil per la seva participació. Al pareixe dels organitzadors, no va ser de les edicions mes rendibles, però, com es pot veure, era un torneig que a principi de temporada aportava uns ingressos considerables a les arques dels clubs participants. |
