El Trofeu de s'Agricultura va quedar instituit l'estiu de l'any l973, per iniciativa de la directiva del club pobler que presidía Josep Alorda Rios, i que baix diferents formats de competició, s'ha celebrat de manera continuada i inenterrompudament, any rera any.

  A finals dels anys 60 i principis dels 70, ja es disputaven arreu de Mallorca alguns tornejos de futbol d'estiu. Si les dades que tenim no ens enganen, el torneig mallorquí amb més antiquitat és el "Nicolás Brondo", instituit l'any 1966 pel club Atlétic de Baslears com a homenatge de recoineixament al periodista del mateix nom, que sempre va demostrar un gran sentiment pel club blanc i blau, nascut a la barriada palmesana de Son Canals. El trofeu "Nicolás Brondo" s'ha deixat de celebrar en quatre ocasions, els anys 1988, l990, 2000 i 2003.

  El torneig mallorquí de més resonància nacional i internacional, va ser el "Ciutat de Palma", instituit l'any 1969, per iniciativa privada, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palma, i sempre amb la participació del Reial Mallorca. Després de l'edició de l'any 1998, el torneig s'ha deixat de celebrar en quatre ocasions , els anys 1988, 1990, 2000 i 2003.

  L'any 1969, també es varen instituir els tornejos del "Melón", a Vilafranca i el "Cap de Pera-Cala Ratjada", i ja a la década dels anys 70, el "San Salvador" d'Artá (1972), el de "La Agricultura", a sa Pobla (1973), el del "Siurell" a Marratxí (1977), i el de "La Uva" a Binissalem (1978). També han existit el "Ciudad de Manacor", el "Ciutat de Soller", el "Pontás", de Santanyí; el "Trofeo Sant Jordi ", el "Playa de Palma", entre altres de curta durada.

  Axí mateix, també s'han organitzat un bon grapat de tornejos per equips de categories base, dintre els quals cal destacar el "Torneig de la Llum", a Montuïri, que ja ha arribat a la XXXIII edició. Instituit l'any 1973 pel Club Esportiu Montuïri, am la col.·aboració personal del rector de la parróqui, Guillem Rigo, del directiu del Cide, Damiá Sastre i del mestre d'escola i periodista local, Biel Gomila, el Torneig de la Llum s'ha disputat de manera inenterrompuda i sempre ha enrregistrat una nombrosa participació. Referent a aquest torneig montuirenc, cal recordar que durant dos o tres anys es va disputar, paral·lelament un torneig amb la participació d'equips de categories regionals.

  Tornant al Trofeu de s'Agricultura, direm que les primeres edicions contaven amb la participació d'equips de la comarca per alló de aconseguir una major afluència de públic, seguidors dels equips participants, sempre amb el Poblense com amfitrió. Axí, eren quasi fitxes la presència del Pollença, Murense, Margaritense i Constància, si bé ja són bastants els equips mallorquins que han participat a qualque edició.

  La cel.lebració del Trofeu de s'Agricultura, en principi i fins l'any l982, coincidía amb les festes de Sant Jaume, conservant, així, una antiga tradició d'organitzar la disputa de partits de futbol amistosos com un acte més dins el programa d'actes de les festes populars pobleres.

  No eren, evidentment, les dates més adecuades, ja que els equips encara no estaven gens rodats, ni acoplats, ni tampoc, els jugadors, en la forma física idònia per jugar un partit de futbol baix les elevades temperetures del mes de juliol. Però, sí tenien, aquells partits, l'atractiu d'oferir als aficionats l'oportunitat de veure en acció, per primera vegada, abans que comencés la temporada de competició, a les noves incorporacions que havía realitzat el seu club, i al mateix temps es formaven una idea del que podría donar de si el seu equip a la competició de lliga. Just el mateix que succeeix ara amb els actuals tornetjos estiuencs o de pretemporada, ja ben entrat el mes d'agost.

  Com veurem a mesura que passem pàgines, les dèu primeres edicions del Trofeu de s'Agricultura, es celebraren a les darreries del mes de juliol, per després, a partir de l'any l983, fer-ho el mes amunt possible del mes d'agost, pocs dies abans del començament de la competició oficial.

   La preséncia d'equips punters i histórics del futbol balear, així com també la bona organització que sempre l'han caracteritzat, li han conferit al torneig pobler un ben guanyat prestigi. Com ja s'ha dit, a les primeres edicions foren reiterades la participació dels equips de la comarca que aleshores gaudien de cert prestigi dins el panorama futbolístic illenc, com el Margaritense, Murense o el Pollenca, peró també cal tenir en compte la presència d'altres com el Sóller, el Cardassar i dels històrics Constància, Atlètic Balears, i la quasi continuada participació del Reial Mallorca des de l'any l983 en què va retornar a la Primera Divisió.

  Però no només han estat equips mallorquins els que han conformat els cartells del Trofeu de s'Agricultura. A la setena edició (1979), el torneig pobler va adquirir aspecte de internacionalitat, ja que va contar amb la participació de l'equip de la Primera Divisió del Marroc, el FAR de Marruecos (Fuerzas Armadas Reales de Marruecos), juntament amb el Málaga, de la Primera Divisió espanyola i el Poblense, que militava a la Tercera Divisió Nacional. El Trofeu de s'Agricultura, també ha contat amb la participació de l'Elx (Segona Divisió), a la XIV edició (l986) i del Hércules d'Alacant (Segona Divisió), a la XV, lany l987.

  Amb el pas dels anys, també s'ha anat variant el format en la disputa del torneig. Les primeres edicions es disputaren baix la clásica fórmula quadrangular, passant pel sistema triangular o el triangular ràpid de 45 minuts cada partit, fins acabar a partit únic, des de la XXV edició.

   Des de la seva institució, l'organitzador del torneig és el propi club Unió Esportiva Poblense, i el mateix club sempre ha estat el responsable de la seva financiació, conant amb la col.laboració de l'Ajuntament de sa Pobla i d'altres entitats o empreses privades, així com també dels clubs participants.

   Si be s'ha plantajat i fins i tot intentat -i aquesta tal vega sigui una signatura pendent- el que no s'ha lograt ha estat el disseny d'un trofeu que identifiqui el torneig, un disseny original i propi com tenen els tornejos de prestigi i amb historial.

   Si repassam el palmarès per equips, veurem que el Reial Mallorca és l'equip que més vegades s'ha proclamat guanaydor amb un total de 15 ocasions, cosa lògica si es té en compte la seva militància a superior categoría (Primera o Segona Divisió), a més de ser, després del Poblense, l'equip que ha participat a major nombre d'edicions (18). El Poblense ha ingresat el trofeu a les seves vitrines en 13 ocasions.